Refinació de ferroaliatges

La fusió de ferroaliatges de baix grau amb gresol va començar al voltant de 1860. Més tard es va desenvolupar l'ús d'alts forns de fusió de ferromanganès i silici que contenien menys del 12% de ferro silici. De 1890 a 1910, els ferroaliatges van ser produïts per forns d'arc elèctric a França. Moissan (H.Moissan) va utilitzar el forn d'arc elèctric per dur a terme proves sistemàtiques sobre elements difícils de reduir, i Elu (PLTHaroult) es va aplicar a la producció industrial, quan s'utilitzava coc i carbó vegetal com a agents reductors per reduir els minerals rellevants, i la majoria de els productes eren alts en carboni. Després de 1920, per tal de satisfer les necessitats del desenvolupament d'acer i acer inoxidable d'alta qualitat, va començar una nova etapa de producció de ferroaliatges baixos en carboni. D'una banda, a partir del procés d'obtenció de metalls per mètode tèrmit proposat per K.Goldschmidt l'any 1898, es va desenvolupar el procés tèrmit per fondre alguns ferroaliatges i metalls purs sense carboni. D'altra banda, s'ha desenvolupat un mètode de refinament de desiliconització per oxidar aliatges que conté silici en forn elèctric. A causa de l'alt cost de producció del procés tèrmic, el procés de refinament de desiliconització s'ha utilitzat àmpliament. Fins ara, el carboni mitjà, el carboni baix, el ferrocrom de microcarboni, el carboni mitjà, el ferromanganès baix en carboni i el manganès metàl·lic encara es perfeccionen principalment amb aquest mètode. El mètode de barreja en calent per refinar el ferrocrom és accelerar la reacció del mineral líquid, la fosa de calç i l'aliatge de silici-crom mitjançant la barreja en calent, que és un desenvolupament posterior del mètode de refinació de desiliconització. A més, els additius d'aliatge pur (com ara el manganès metàl·lic) es produeixen per electròlisi i es produeix ferrocrom ultracarboni amb molt baix contingut de carboni per descarbonització al buit. En els darrers anys, s'ha desenvolupat el mètode de refinar el ferrocrom i el ferromanganès per bufat d'oxigen pur. La Xina va utilitzar petits forns elèctrics per produir ferrosilici i ferromanganès al voltant de 1940. El 1955, Jilin Ferroalloy Plant va començar la producció en massa. Posteriorment, es van construir diverses plantes de ferroaliatge en diversos llocs i es va produir ferromanganès amb petits alts forns per satisfer les necessitats de la indústria siderúrgica nacional.